L’hormona del creixement, està de moda?
Foto: Miguel Ruiz _ FCB
M’agradaria compartir amb vosaltres la popularitat que últimament està adquirint el tractament amb hormona de creixement. Fa uns anys aquesta teràpia estava pràcticament restringida al sector mèdic-farmacèutic, fins que es va fer públic que Leo Messi, un dels millors futbolistes del món, va necessitar aquesta hormona durant la seva infància per poder créixer amb normalitat.
L’Hormona de Creixement es fabrica en el nostre organisme de forma natural, en concret dins d’una petita glàndula anomenada hipòfisi i situada al cervell. El principal objectiu d’aquesta hormona és fer-nos créixer fins a aconseguir l’alçada que ens correspon per herència, el que científicament es coneix com talla genètica. Quan un nen no té prou hormona de creixement en el seu cos necessita un “tractament substitutiu”, és a dir: rebre de l’exterior la substància que li falta al seu interior. Això és possible gràcies a l’administració d’un fàrmac anomenat Hormona de Creixement biosintètica. Aquest medicament és idèntic a l’hormona natural i ha de ser receptat per un metge especialista. Un cop diagnosticat un “Dèficit d’Hormona de Creixement” el nen pot iniciar el tractament (1 injecció intramuscular diària) que es prolongarà fins a aconseguir la pubertat, etapa del desenvolupament on el nen es converteix en adolescent i a partir de la qual els ossos ja no creixen més.
Quan finalitza la infància se’ns planteja la següent pregunta: L’Hormona de creixement continua sent necessària durant l’etapa adulta?
La resposta a aquesta pregunta és afirmativa. El nostre cos mai deixa de fabricar hormona de creixement, encara que la quantitat present en l’organisme disminueix a poc a poc amb l’edat.
Al principi, a aquesta hormona només se li va atribuir un efecte sobre el creixement, d’aquí procedeix el seu nom. Posteriorment, es va comprovar que també tenia altres funcions denominades “metabòliques” i relacionades amb la qualitat de vida.
Els efectes metabòlics de l’Hormona de Creixement són menys visibles i més difícils de mesurar que els centímetres. No obstant això, s’ha demostrat que es basen en un augment de la massa muscular, una reducció de la massa grassa, una protecció del sistema cardiovascular i una estimulació de l’anti-envelliment cel·lular.
Aquest avenç científic ha permès que en l’actualitat el tractament amb aquesta hormona pugui prolongar-se durant l’etapa adulta, sempre que un metge especialista així ho indiqui. És important assenyalar, que es necessita un període de descans (al voltant de 6 mesos) abans d’iniciar la teràpia en l’adult. Un cop transcorregut aquest temps, es realitzaran les proves clíniques adequades, i només es reinstaurará el tractament si els resultats confirmen una quantitat insuficient d’hormona en l’organisme.
Aquestes valoracions s’aniran repetint a mesura que l’edat avança. Per tant, si el Dèficit d’Hormona de Creixement es manté amb el pas dels anys, la teràpia continuaria estant indicada. Afortunadament, la investigació no cessa i s’esperen novetats al respecte.
En conclusió, l’Hormona de Creixement és imprescindible per assolir la talla genètica, però no ens fa créixer més del que ens tocaria i, per descomptat, no aconsegueix que marquem gols.
M. Carmen Salvador
Llicenciada en Biologia
Educadora en el sector salut i experta en Patologia endocrina
