Cal més cultura preventiva

escola

Carles Capdevila, periodista i director del Diari ARA, va escriure fa uns dies l’article d’opinió titulat Per què coi ens costa tant prevenir?  en el que fa una reflexió sobre la importància de la prevenció i la necessitat de considerar la promoció de la salut com una inversió i no com una despesa. Entenc el seu argument, i entenc també el motiu que segurament l’ha portat a escriure aquest article. El cost, i no només em refereixo al cost econòmic, que suposa tractar les malalties i mantenir la salut, és molt elevat i es fa cada vegada més insostenible.
Vivim més anys, la medicina ha avançat molt, per sort, i el nostre estil de vida és més que millorable. Amb aquesta realitat, es fa evident, la dificultat de sostenir un sistema sanitari públic que, tot i tenir els millors centres hospitalaris amb professionals i investigadors internacionalment reconeguts per la comunitat científica, no pot assumir la creixent pèrdua generada, sobretot, per la elevada prevalença de les malalties cròniques.

Ahir llegia una publicació de la Fundació Universitària del Bages, que afirmava que cada malalt amb demència acaba arrossegant tres adults dedicats en exclusiva a ell (informals o professionals), a causa del seu alt grau de dependència. Molt per sostenir i més encara que vindrà.

El que pot transformar el futur de la salut organitzacional, vindrà d’intervencions transversals, educatives i sanitàries, dirigides a la infància

He treballat 20 anys com a infermera a 4 grans hospitals, atenent principalment pacients d’oncologia i cardiologia, i em feia la mateixa pregunta que en Carles: Per què costa tant prevenir? Moltes de les malalties tenien factors de risc modificables, relacionats amb els hàbits de salut i l’estil de vida, i vaig pensar que no podia esperar que la malaltia estigués ja diagnosticada o avançada. Vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa des de molt abans, i vaig fer el salt cap a fora.

El veritable canvi, el que pot transformar el futur de la salut organitzacional, vindrà d’intervencions transversals, educatives i sanitàries, dirigides a la infància
Ara em dedico a educar en salut, promovent hàbits i impulsant la cultura preventiva. Treballem amb les organitzacions empresarials i en el sector educatiu, però també amb els ciutadans del carrer, acompanyant a les persones i les seves famílies. Mentre que la salut ja comença a ser un objectiu estratègic en algunes companyies com a eina d’optimització dels recursos i millora del procés productiu, altres estan a anys llum i encara queda molt camí per recórrer. Quan intervenim en les empreses, ens trobem amb persones amb hàbits i conductes poc saludables i el nostre repte, que no és tasca fàcil, és intentar canviar aquestes conductes i reconduir i reeducar els hàbits. Però és més fàcil adquirir un nou hàbit de canviar un d’existent, i abans de reeducar, hem d’haver educat. És per això que el veritable canvi, el que pot transformar la salut organitzacional i també la de les generacions futures, vindrà d’intervencions transversals, educatives i sanitàries, dirigides a la infància; intervencions que millorin els coneixements i promoguin l’empoderament i desenvolupament d’habilitats personals per a l’auto cura de la salut.

Quant pagaríem a canvi de no emmalaltir?

Hem de tenir en compte que els hàbits de salut es formen en la infància i es consoliden passada l’adolescència. Tot allò que vam aprendre de petits, ho interioritzem i ho mantenim al llarg dels anys. Però, quina és la realitat? Que tenim un índex de sobrepès i obesitat infantil molt elevats, que som una societat molt sedentària i que estem exposats a un elevat estrès per la nostra forma frenètica de viure.
A l’article, Carles Capdevila parla de dietes miracle, d’exhibicionisme, de practicar la vida sana en silenci … creieu-me, reflexiono molt sobre això. Sabeu el que realment em fa mal com a professional? Que ara hi ha una moda que va a l’altre extrem, que no té com a objectiu la prevenció com a estratègia de salut pública, sinó “el saludable” com a estratègia de màrqueting i de vendre més. I com Infermera, em fa mal. Quant pagaríem a canvi de no emmalaltir? No espero respostes, però estic segura que donaríem el que fos, i alguns dels que s’han sumat al carro de “el saludable” això, ho saben molt bé. Per a qui pateix una malaltia, la salut, no té preu i alguns, s’aprofiten.
És llavors quan es produeixen també paradoxes i irracionalitats, perquè el grau de confusió sobre aspectes de salut entre la població és tal, que hi ha persones molt desorientades.

Fa uns mesos, va entrar una persona al meu despatx preocupada perquè havia sentit a parlar del poder curatiu de les algues. Em va dir: He intentat menjar-les, t’ho asseguro, perquè sé que són bones per a la meva salut, però no m’agraden gens i voldria que m’agradessin. De debò, cal? Hem de confondre les persones quan som una societat mediterrània, amb una cultura alimentària arrelada de fa segles, que a més és una de les dietes avalades per la comunitat científica com una de les més saludables del món? Realment, no cal. El pitjor de tot, és que la persona en qüestió és una dona fumadora i dubto molt que qui li va recomanar el consum de certs productes d’alimentació, fos un professional sanitari, perquè el més professional, adequat, assenyat i prioritari hauria estat primer escoltar i després recomanar estratègies perquè aquesta dona fumadora empedreïda i a qui no li agraden les algues, deixés de fumar. Quan es comunica i es fan recomanacions en salut, s’ha de tenir coneixements, però sobretot s’ha de ser prudent, humil, i mesurar molt el discurs.

Fem que la cultura de la prevenció formi part de l’ADN de les futures generacions

Com bé diu en Carles, seguim hàbits saludables i cuidem-nos en silenci. Demanem assessorament a aquells professionals experts en salut, i no creiem en els falsos mites que circulen per la xarxa. Mirem a consciència qui hi ha darrere de certes recomanacions i no ens deixem enganyar perquè “pagaríem el que fos” per curar-nos o per no emmalaltir.
Però sobretot, invertim en els adults de demà, dediquem-nos  als nens i nenes perquè creixin sabent cuidar i cuidar-se, donem-los eines per discernir sobre què és bo i segur per a la seva salut i què no ho és. Fem que la cultura de la prevenció formi part de l’ADN de les futures generacions, i tinguem sempre present que un euro invertit en educació, és molt més productiu que un euro gastat en sanitat. Apliquem més el sentit comú.

Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim