Aquest nen és hiperactiu!
Es possible que hagueu escoltat aquesta afirmació en més d’una ocasió, però…
Què vol dir ser ser hiperactiu?
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic de caràcter hereditari, i té inici en la infància.
Els símptomes característics del TDAH són: les dificultats atencionals, la impulsivitat i la hiperactivitat. S’identificara com a un trastorn quan aquests símptomes o les conductes derivades que es poden observar es donin amb major freqüència i intensitat que en els nens de la mateixa edat, interferint en la vida familiar, social i escolar.
No tots els nens presenten tots els símptomes, ni en la mateixa intensitat, podent-se classificar, tal i com es descriu en el Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV) segons el subtipus:
- Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, predominantment inatent.
- Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, predominantment hiperactiu/impulsiu.
- Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, combinat.
Què ens fa pensar que un nen presenta TDAH?
- Inatenció: dificultat per a establir un ordre en les tasques o responsabilitats, li costa posar-se en marxa (vestir-se, fer els deures, …) ja que es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants, dificultat per finalitzar tasques, perd o oblida coses necessàries amb freqüència, sembla no escoltar quan se li parla, oblida obligacions quotidianes, realitza errades per no atendre suficientment als detalls, dificultats per a posar atenció a dos estímuls alternatius o simultanis, evita o es resisteix davant tasques que requereixen esforç mental sostingut, etc.
- Impulsivitat: sovint te dificultats per pensar abans d’actuar, es precipita en la parla dient coses en moments poc adequats, es poc previsor, te manca de planificació, interromp o es fica en converses alienes, jocs o activitats dels altres, es mostra impacient amb dificultats per esperar el seu torn, etc.
- Hiperactivitat: moviment freqüent de peus i mans, es mou amb freqüència en el seient, freqüentment s’aixeca en situacions on hauria de romandre assegut*, li costa entretenir-se o dedicar-se a activitats tranquil—les, va d’un lloc a un altre sense motiu aparent, parla de manera excessiva, etc.
* en l’adolescència la hiperactivitat motora probablement no es percebrà, essent més freqüent moviments de mans i peus, jugar amb tot el que està a l’abast de la mà.
Qui realitza el diagnòstic?
El diagnòstic pot ser realitzat des del camp de la medicina: psiquiatre, neuropediatre; així com des de la figura del psicòleg.
Serà important realitzar una bona entrevista per a obtenir la informació adequada i suficient dels pares i dels mestres, administrar qüestionaris i una bateria neuropsicològica per a establir les capacitats del nen.
Quin és el tractament?
Un cop s’ha realitzat un bon diagnòstic i es pot afirmar que el “problema” no és el nen, sinò el TDAH que presenta, es pot iniciar amb l’abordatge, que s’establirà segons les necessitats de cada nen.
El tractament que més efectivitat ha demostrat és el de caràcter multimodal: treball psicològic tant amb el nen com amb les famílies i els mestres. tractament psicopedagògic (millorar les habilitats acadèmiques) i tractament farmacològic.
Conclusió…
No tots els nens moguts són hiperactius. Hi ha molts factors que poden veure’s implicats, així que davant del dubte i abans de fer un “diagnòstic precoç” és important consultar a un especialista.
Laia Gil Martínez
Psicòloga Infantil de Nútrim
nº de col·legiada 17570
