Els hospitals són organitzacions saludables?

El dijous 17 de novembre em van convidar a participar en una de les taules rodones de la Jornada sobre qualitat dels serveis sanitaris organitzada per ACES (Associació Catalana d’entitats de salut)

Els objectius eren d’una banda, analitzar i valorar els sistemes d’acreditació de qualitat assistencial i les normes de codificació CIM 10, sistema de Classificació internacional de malalties basat en la International Classification of Diseases (ICD), presentar casos d’èxit en la gestió de la qualitat i atenció al client i conèixer experiències d’empresa saludable en el sector.

En una de les taules de la jornada, la Sra. Elisabet Cardoner, consultora de Cardoner Consulting, va parlar sobre la qualitat en l’atenció al client afirmant: “tot allò que no es mesura no millora i amb el temps, empitjora” una afirmació que sens dubte, no em va deixar indiferent i em va portar a la reflexió sobre com encaixa aquesta quan parlem de promoció de la salut .

El model d’entorn de treball saludable de l’OMS aposta per la seguretat, salut i el benestar dels treballadors per iniciar el camí cap a l’excel·lència en la qualitat i basant-se en un procés de millora contínua, mesurant resultats per analitzar i definir oportunitats de millora i planificar nous objectius. Basant-se en aquest model, AENOR va crear la certificació Empresa Saludable amb un sistema de gestió de caràcter voluntari i aplicable a totes aquelles empreses que vulguin promoure i protegir la salut, seguretat i benestar dels seus treballadors d’una manera contínua.

Però, la certificació és un requisit imprescindible per aconseguir l’objectiu?

L’estructura de la certificació d’AENOR recorda a la dels Sistemes de Gestió de la Qualitat o el Medi ambient que moltes organitzacions ja tenen implantats i que permeten una verificació i control de l’execució. Certificar-se com empresa saludable ens “obliga” a mesurar i avaluar de forma continuada les decisions preses i intervencions posades en marxa en l’organització i valorar si s’està avançant pel bon camí.

Arribats a aquest punt, la següent pregunta que es fa necessària és: El model d’empresa saludable basat en les directrius de l’OMS, ¿és vàlid per a qualsevol organització? Al meu parer, la resposta és SÍ, independentment de la grandària, del sector o de l’activitat que desenvolupi una organització. El realment important és que aquesta generi i faciliti la salut i vetlli pel benestar de tots els seus treballadors d’una manera sostenible i amb una metodologia de millora contínua, i aquesta és per a mi l’essència del model.

Però tornant a la pregunta que planteja el títol d’aquest article: són els hospitals organitzacions saludables? la resposta no és tan senzilla de respondre. Els hospitals són organitzacions que tenen unes característiques molt particulars; un horari ininterromput les 24 hores del dia, formats per equips molt heterogenis que estan exposats a factors de risc físics, químics i biològics, entre ells també a radiacions ionitzants que les obliga a complir amb unes normes d’alt nivell per garantir la seguretat i salut dels seus treballadors. Davant d’aquest context, és fàcil que les estratègies de promoció de la salut passin a un segon pla. Però a més, hi ha un aspecte particular que encara les fa més diferents a altres sectors d’empresa. Em refereixo a la relació que s’estableix entre els professionals de la salut i els usuaris dels serveis. Crec que no hi ha cap sector en què els treballadors es vegin “obligats” a la realització de les seves tasques laborals, a trencar les barreres físiques que els separen del seu client i que a més estableixin un nivell de relació tan íntima i personal amb ells. Aquesta particularitat comporta una gran càrrega emocional per als treballadors que han de saber gestionar de forma eficaç ja que pot ser un determinant que l’atenció al client sigui o no satisfactòria.

Els equips motivats, feliços i amb un alt índex de benestar aporten un major valor i contribueixen a la qualitat assistencial i percebuda dels nostres clients / usuaris
Per tant, tornant a la qualitat i la satisfacció del client de què va parlar la Sra. Cardoner, i de la qual estic molt d’acord, afegiria que: per molt que treballem per millorar la satisfacció del client, difícilment incrementarem la satisfacció de els pacients si tenim professionals que no estan satisfets en el seu lloc de treball. Per aconseguir-ho no només hem de vetllar per la seva seguretat i aplicar mesures preventives, sinó que calen intervencions a llarg termini que millorin el benestar, real i percebut dels equips humans i aconseguir que aquests se sentin acollits i valorats per la direcció.

Els hospitals han de ser facilitadors de la salut i oferir qualitat al client i al treballador ja que els equips motivats, feliços i amb un alt índex de benestar aporten un major valor i contribueixen a la qualitat assistencial i percebuda dels pacients.
La taula en què vaig participar abordava la qüestió que planteja aquest article, sens dubte un tema interessant que, de disposar de més temps, hauria donat per un llarg debat. És cert que les institucions sanitàries no estan al capdavant de les empreses que més s’impliquen en la promoció de la salut i el benestar dels seus treballadors i no tenim una extensa llista d’exemple de casos reals. Així també ho va afirmar la Sra. Luisa Montes, responsable d’assessorament i serveis jurídics de CCOO de Catalunya que en la seva exposició va recalcar que “les empreses sanitàries que tenen cura i curen a persones malaltes per mantenir-les amb bona salut, contradictòriament són les empreses que menys inverteixen en la promoció de la salut i el benestar dels seus treballadors “Segons Montes,” la percepció que tenen els professionals sanitaris és que les seves empreses els valoren molt poc, no compten amb elles per dissenyar estratègies de l’empresa i estan realitzant el seu treball amb estrès ”

En aquest sentit, en la meva intervenció vaig parlar sobre les característiques i particularitats dels equips humans de la sanitat i com aquestes, de vegades, poden influir en la complexitat d’implantar un model d’empresa saludable. Mitjançant exemples de casos reals realitzats en Nútrim vam veure com aterrar els conceptes teòrics de la promoció de la salut a la realitat i particularitat de les empreses de serveis sanitaris.

La Sra. Sol Muñoz, directora del centre d’innovació i desenvolupament infermer-IDIC del COIB (Col·legi d’infermeres i infermers de Barcelona) va afirmar en la seva exposició que “no tots els models actuals d’acreditació són útils per a tots les organitzacions ja que el 95 % del mapa empresarial català correspon a empreses de menys de 10 treballadors ”

Com a exemple en primera persona d’un cas del sector, la Sra. Maria José Casellas, responsable de Prevenció de Riscos Laborals i Wellbeing de Sanitas va exposar com s’ha aconseguit amb èxit promoure hàbits saludables a nivell corporatiu i va explicar les diferents accions que s’han dut a terme amb el programa smilede Sanitas.

Les quatre components de la taula coincidim que la comunicació és un factor que ha de millorar en el sector salut i que sovint els problemes radiquen en què aquesta es realitza de forma unidireccional, per canals poc adequats i / o poc eficaços ..

La meva experiència és que aquesta situació és també comuna en altres sectors, i al meu entendre és determinant ja que, per molt ben plantejada o per molt ben dissenyada que estigui una intervenció o programa de promoció de la salut d’alt nivell, si la comunicació no està ben resolta, el projecte fàcilment fracassarà.

En la cloenda, el Dr Lluís Monset director general d’ACES va remarcar, com a resum de la jornada, que la qualitat no és un objectiu a aconseguir, sinó a perseguir i que les empreses han de buscar de forma continuada la millora de la qualitat.

Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim