Jordi, Infart Agut de Miocardi (IAM)

Coki

El Jordi té 45 anys, va néixer a Barcelona i viu a Cubelles (Garraf) amb la seva dona Carolina i el Nico, el seu fill de 6 anys. El dia 29 de març del 2004 va patir un infart cardíac, tenia 37 anys. Va estar ingressat una setmana a l’hospital on li van practicar un cateterisme i li van col•locar un stent*

Jordi, quan vas tenir l’infart, tenies només 37 anys. Com es viu una situació com aquesta sent tant jove?
En aquell moment no tens temps d’adonar-te’n . Tampoc et canvia la vida… és la vida que és així! passen coses i no tens més remei que acceptar-ho. T’ha passat i ja està.
Alguna vegada t’havia passat pel cap que et podia passar una cosa semblant?
No, no, què va! en aquella època feia esport, sortia, estudiava… tenia una vida completament normal.
Recordes què estaves fent quan et va sobrevenir l’infart?
Si, perfectament, estava fent Kung fu. Estava fent esport! Que típic, no?

Com va ser? Què vas sentir?
Vaig acabar un exercici i tenia una cosa estranya al pit, estava cansat i em notava que al deixar de fer exercici no marxava la sensació de cansament. Notava com una opressió però no era gaire forta, i també als dos braços
Em vaig canviar, vaig agafar la moto vaig anar cap a casa. Em vaig dutxar i em vaig ficar al llit. Després vaig trucar al CAP i em van dir que hi anés de seguida. Em van prendre les constants i el pols el tenia molt baix, crec que a 45 batecs per minut, però en cap moment vaig pensar que el que m’estava succeint era un infart… Em trobava malament i ja està. Des de l’ambulatori van telefonar un taxi i em van portar a l’Hospital de Sant Pau.

I després què va passar?
Vaig entrar per Urgències i vaig estar esperant… Ningú em feia cas! (el Jordi somriu al recordar-ho)

Estaves a una sala d’espera?
No, era un passadís ple de llits i molta gent i recordo que feia calor, bé, jo tenia sensació de molta calor i després de fred, estava mot agobiat. Hi havia gent gran que els atenien molt ràpid, en canvi jo seguia esperant i pensava: si jo estic molt malament! Després ja no recordo molt bé el què va passar, no vaig perdre el coneixement ni res d’això, però no ho recordo amb gaire claredat.

Vas pensar que no et donaven prou informació?
(El Jordi respon després d’un petit silenci)  No, això no. Van trigar una mica a atendre’m perquè hi havia molta gent. Era un dia entre setmana, no recordo quin, però havia de ser dilluns, dimecres o divendres perquè eren els dies que jo anava al centre d’arts marcials.

I després? Has seguit fent Kung Fu? O ho vas deixar?
Si, als dos mesos hi vaig tornar.

Als 2 mesos? A l’Hospital et van dir que podies seguir fent esport?
No, no m’ho van dir, ho vaig preguntar jo i em van dir que no hi havia problema sempre i quan no fos esport de competició . Vaig tornar a fer Kung Fu i cap problema!

L’infart t’ha canviat la vida en algun aspecte?
Si, ha millorat en qualitat de vida perquè ja no fumo. Abans fumava molt! A més cuido més la meva alimentació, faig una mica de dieta… estic millor.

Dius que fas dieta, què fas exactament?
El que abans no feia: menjar menys greixos com ara prendre la llet descremada i no menjo embotits. Cuino pràcticament sense sal, i vigilo els factors de risc: colesterol, hipertensió…. però la meva vida no és perfecte!

Com va ser la teva relació amb l’equip de salut de l’Hospital?
A Sant Pau molt bé! la infermera que em va portar en el post infart, va ser fantàstica, però després de que em donessin l’alta vaig tenir una experiència negativa.

Què va passar?
Em van derivar a una cardiòloga per fer el seguiment i em vaig sentir tractat com un número, com un expedient més. Jo estava molt afectat! sobretot psicològica i emocionalment. Recordo que era l’època del fòrum de les cultures. Un dia li vaig preguntar com era possible que m’hagués passat allò a la meva edat. Ella per voler treure-li importància em va dir que anés a donar una volta al fòrum de les cultures per escampar la boira i desconnectar, o alguna cosa semblant. Aquesta va ser la seva resposta. Va ser molt freda amb mi, i en comptes d’intentar disminuir la meva angoixa encara l’alimentava més! Jo pensava: coi! acabo de tenir un infart! estava tant malament que en un rampell em vaig enfadar i vaig marxar de la consulta donant un cop de porta.

Jordi, quin és el millor record que tens de la teva estada a l’Hospital?
El millor d’aquell dia va ser haver tingut l’infart. Aquest és un bon record, que m’hagués passat.

Què vols dir?
Per mi va ser un avís a la meva vida per fer-me adonar que no anava pel bon camí, que havia de canviar alguna cosa. Crec que si m’hagués passat als 50 no me n’hauria sortit.

I què vas canviar?
Vaig deixar de fumar i he canviat hàbits d’alimentació. Faig una mica de dieta i em cuido.

Tornem a aquell dia. Vas tenir la sensació en algun moment que existia un risc vital? De que allò que t’estava passant podia no acabar bé?
Vols dir si vaig tenir por de morir-me? No, en cap moment, tot i que no m’ho esperava. El meu avi va estar malalt del cor, però mai vaig pensar que em tocaria a mi i no m’ho acabava de creure. Vaig deixar de fumar aquell mateix dia i mai més! Per mi el tabac era viure o morir.

Quan vas arribar a casa després de que et donessin l’alta, sabies què havies de fer amb la teva vida a partir d’aquell moment?
No, no, va ser la infermera que em feia el seguiment que poc a poc em va anar assessorant i orientant. També vaig tenir molta sort amb la infermera que em va tocar a la planta de cardiologia de l’Hospital de Sant Pau. Em va ajudar molt i fins hi tot al cap d’un any quan va néixer el Nico, el meu fill, jo estava vivint a Mèxic i es va posar en contacte amb mi per felicitar-me! després vem anar perdent el contacte, però me’n recordo molt d’ella.

Quin consell donaries a una persona jove, que ha tingut un infart i que està passat per un moment com el que tu vas viure tu fa vuit anys?
El meu consell és que aprofiti el moment, que pot fer coses per millorar la seva vida. És una gran oportunitat per fer el canvi; per deixar el tabac si és fumadora i per cuidar-se més. Abans de l’infart jo prenia cada dia 6 Cappuccinos d’aquests de sobre! molta cafeïna i molt sucre! També estava molt estressat però no me’n adonava i vaig forçar molt la màquina. Tenia 3 factors de risc. Colesterolèmia, tabaquisme i antecedents familiars.

Alguna vegada penses que et pot tornar a passar?
(Contesta ràpid i contundent) NO! no sé perquè, però no hi penso, però potser soc més conscient que m’haig de cuidar.

Com van viure les persones del teu voltant aquells dies a l’Hospital?
Em vaig sentir molt recolzat amb la família i els amics, a la feina no tant (riu)

Jordi, has portat una cosa, explica’m què son aquestes imatges.
Son les fotos del cateterisme. (El jordi me les ensenya amb un punt d’orgull) Aquí l’arteria estava obturada abans de la intervenció: el color negre és el contrast i es pot veure com hi ha un tros on no hi ha pas de sang. Aquí m’estava morint! Després de la intervenció, es recupera, pot passar la sang i torna a la normalitat. Va ser tot molt ràpid!

S’assimila bé?
No, no n’ets conscient, però quan passa el temps i surts de l’hospital te n’adones de la magnitud del què t’ha passat. Mentre passa et deixes fer… el què més m’angoixava i que per mi era més complicat, era el tema del tabac. Tenia moltes ganes de fumar!

Però no ho vas fer!
NO! El paquet es va quedar a l’armari de l’habitació de la planta de cardiologia i mai més vaig tornar a comprar-ne cap. Recordo una senyora que havia fet 4 infarts i deia que ella tornaria a fumar en sortir de l’Hospital! El tabac és una droga dura i costa molt de desenganxar-te. De vegades, molt de tant en tant, encara en tinc ganes, però és suportable. Ja fa 8 anys de l’infart i encara hi ha dies que penso: que bé! Has deixat de fumar!

Què li diries als nanos joves que s’inicien en el tabaquisme? Tu tens un fill que potser un dia, quan sigui més gran, li oferiran una cigarreta…
El meu fill té 6 anys i ja sap el què em va passar a mi. Un dia li vaig dir: tu vas néixer un any després de que jo hagués estat a punt de morir (somriu) Hi ha circumstancies a la vida que et porten a situacions extremes, jo vaig tenir sort i li ho he pogut explicar a en Nico

Abans t’he preguntat quin era el millor record del teu pas per l’Hospital. Quin és el pitjor?
La doctora aquella! (riu)

Està molt bé que en puguis riure, bona senyal! però ara seriosament: si tinguessis la oportunitat de parlar amb el gerent o responsable de la gestió d’un hospital, què li demanaries que fes o que canviés de l’entorn hospitalari? Què creus que una persona malalta que està ingressada o que ha d’anar a l’hospital sovint per alguna malaltia crònica pot trobar a faltar?
No sé què contestar, no és una cosa material. Diria que vaig trobar a faltar una atenció sobre altres aspectes de la malaltia, sobretot un recolzament emocional, que no me’l van oferir. Ostres! Quan tens un infart es prioritza l’estat físic, és lògic, és molt important perquè és una situació de risc vital, però emocionalment et quedes molt tocat.
Després, quan et donen l’alta i arribes a casa, penses: I ara què? Em vaig torbar molt sol i desorientat. M’hauria agradat sortir més tranquil i informat.

Et fan controls de tant en tant?
Si, cada sis mesos. Sobretot pel colesterol ja que m’haig de medicar i em controlen sovint.

De tant en tant hi penses en aquells dies?
No, no massa, si ho tinc present és perquè en el dia a dia haig de vigilar: no fumo, faig activitat física, controlo la dieta… però en l’infart no hi penso gaire.
Han passat 8 anys, moltes vivències i ja ho he deixat endarrere. Ara forma part de la meva historia personal, però del passat.

* L’stent és una malla metàl•lica de forma tubular. S’implanta dins d’una artèria coronària per mantenir obert el vas sanguini i contribuir a millorar el flux de sang al muscle cardíac i a reduir el dolor de l’angina de pit.

El Jordi ens ha demanat que deixem el seu correu electrònic de contacte per si alguna persona que està passant per una situació semblant vol compartir la seva experiència amb ell. Nútrim agraeix la seva sinceritat i disposició amb nosaltres. Va ser un plaer compartir-ho.  jvanri@yahoo.es

 

Vols compartir la teva història personal amb nosaltres?  Envia’ns un correu electrònic a nutrim@nutrimsalut.com indicant a l’assumpte “En primera persona”

@nutrimsalut.com indicant a l’assumpte “En primera persona”