Els efectes del massatge infantil en l’activitat cerebral del nadons prematurs

El naixement prematur és una situació complexa resultant de la interacció de múltiples factors: genètics i factors de risc biològics i ambientals, que poden contribuir a complicacions neonatals i del correcte desenvolupament neurològic del nadó. Un dels principals objectius de l’atenció del nounat prematur és la d’evitar l’exposició a estímuls nocius del medi ambient que puguin ser potencialment perjudicials per al seu correcte desenvolupament.
En nombroses ocasions s’ha estudiat l’eficàcia dels estímuls positius en nens nascuts prematurament. Concretament un estudi publicat l’any 2002* va concloure que el la utilització de protocols de Massatge Infantil (MI) amb pressió moderada en recent nascuts prematurs tenia un efecte positiu en el pes amb un augment que es situava entre el 31% i el 49% de promig.

*Field, Tiffany. Preterm infant massage therapy studies: an American approach. Semin Neonatol 2002; 7: 487–494 doi:10.1053/siny.2002.0153

Un recent estudi* indica que el MI té també un efecte positiu en l’activitat eléctrica del cervell dels recent nascuts prematurs i prova la hipòtesi de que el massatge infantil determina canvis en l’activitat espectral de l’electroencefalograma (EEG), un índex molt sensible de la maduració del cervell en els nounats prematurs.

* The effects of preterm infant massage on brain electrical activity.

Guzzetta A, D’Acunto MG, Carotenuto M, Berardi N, Bancale A, Biagioni E, Boldrini A, Ghirri P, Maffei L, Cioni G.

Dev Med Child Neurol. 2011 Sep;53 Suppl 4:46-51. doi: 10.1111/j.1469-8749.2011.04065.x.

En aquest estudi van participar nadons nascuts prematurament que van ser assignats aleatòriament al grup de massatge o al grup de comparació. La intervenció va consistir en l’atenció estàndard pels nadons del grup de comparació i l’atenció estàndard + massatge pel grup de massatge.
El MI va ser iniciat als 10 dies després del naixament i es va dur a terme en 12 sessions realitzades durant les dues setmanes posteriors. Els nadons van ser sotmesos a un exàmen d’EEG a la priemra i a la quarta setmana, és a dir, abans d’iniciar les sessions de massatge i al finalitzar-les. Les sessions es realitzaven 3 cops al dia en dos etapes de 5 dies cada una, separades per un interval de 2 dies . Cada sessió de massatge es va dur a terme aproximadament 60 minuts abans de l’alimentació, i almenys 2 hores després de la finalització de l’estimulació prèvia. Cada sessió de tractament va consistir en 10 minuts d’estimulació tàctil, seguit de 5 minuts d’estimulació kinestèsica. Durant l’estimulació tàctil, el nadó va ser col • locat boca terrosa i se li va practicar una pressió moderada acariciant amb els dits d’ambdues mans . Es va realitzar el massatge al cap, coll, espatlles, glutis i les dues cames i els braços. Per a la fase de kinestèsica, el nadó va ser col • locat en posició supina realitzant-se seqüències de moviments passius de les extremitats en flexió / extensió.

Els resultats que es van extreure van ser que entre les dues avaluacions, els resultats de la modificació d’energia espectral de l’EEG va ser significativament diferent per als dos grups. Els autors de l’estudi interpreten aquests resultats com que la intervenció del MI afecta positivament en la maduració de l’activitat elèctrica del cervell i afavoreix un procés més similar a l’observada en l’úter, en nounats nascuts a terme.
Les conclusions a que arriben els autors de l’estudi son que l’augment relatiu de l’energia espectral de l’EEG observat en els nadons que van rebre massatge és l’efecte d‘un enriquiment postnatal representat per l’estimulació multisensorial. Els mateixos autors subratllen però que aquesta conclusió no es pot generalitzar a nadons prematurs d’alt risc o per als nadons amb dany cerebral congènit, ja que no van ser objecte de la seva observació, i per tant, no es poden treure conclusions d’aquest estudi de les poblacions de major risc.
Tot i així, els autors conclouen que en nounats prematurs de baix risc, la teràpia del MI afavoreix un procés de maduració de l’activitat elèctrica del cervell similar a l’observada (en l’úter) en nadons nascuts a terme, probablement deguda a que amb aquesta tècnica es veuen atenuades les diferències entre el medi extra i intra-uterí.